Les peretes d’agost

Quin paradís!Cada estació és una meravella. Taronjes a l’hivern, nespres a la primavera, albercocs i peres a l’estiu per a refrescar-nos. Les nostres són peres de la varietat ercolina. Menudes però molt dolcetes….per a fer postres ideal!

Anuncios

Cooperació veïnal: la conserva!!!

Qué bonic compartir el moment de fer conserva de tomaca!!!Com es feia antigament, el veïnat o la familia extensa es reunia per a dedicar un par de dies a fer conserva i així tindre les estacions cobertes de tomaca, bledes etc.

La conserva és com el pas previ al plat després de mesos de cura. I és un procés amb etapes que requereix temps, un temps de risa i xarrades compartides mentre se renten, escalden, pelen, fregeixen, es fiquen en el pot, al bany maria….90 pots!!!!!

Procés llarg que després en un tres i no res desapareix la salsa de la tomaqueta entre els espaguetis!

Ja estan ací els albercocs!!

L’estiu arriba i els albercocs també!!Pura delicia.

Els arbres fruitals són un tresor perque requereixen temps, aigua i de nou molt de temps per a que donen fruits.

P1030829

Els nostres albercocs a més conviuen amb les carxofes del voltant. S’acaba la carxofa i quan trau la flor blaveta preciosa apareixen els altres fruits. Abundància!!!

L’entrenament de Mel

Ara que Mel està a casa, comença l’entrenament de comunicació per a les tasques agrícoles. S’instaura un nou llenguatge onomatopeic, a voltes, per a que Mel entenga cada acció: iniciar la marxa, aturar, girar etc. I també familiaritzar-se amb les ferramentes simples com una corda, portar el colleró i més complicades de dur com un forcat.

Poquet a poquet, l’animal s’acostuma als exercicis, suaus i respetuosos dins del tancat. Cada dia es repeteixen les diferents accions, i ell va assimilant. Té memòria i s’enrecorda…tot amb molta paciència com qualsevol que apren algo nou.

P1030822P1030824_ok1

Al mateix temps, tindre a Mel suposa tornar al passat. Buscar, cercar i trobar (no sempre) ferramentes antigues de ferro totes, algunes amagades en les diferents aldanes a les alqueries, altres a tendes d’antiguitats…altres cassolanes. Se recupera una activitat abandonada pràcticament i també el món que l’envolta: les ferramentes i oficis com el de correger, ferrater etc. I al mateix temps desoterrar paraules oblidades com entaular.

També implica cuidar el seu benestar i plantejar-nos cultivar forratge per a Mel, per a que tinga una dieta variada. Amb molt de cura i mimo (falç a mà!), li donem alfals segat tots els dies.

 

I també de bales de palla que responen al nostre imaginari comú. Clar que ací transportat en un cotxe i no en un tractor com pensariem…El cotxe estable…imagineu-ho!

La benvinguda de Mel

Ara sí, el cercle de l’agroecologia comença a tancar-se. Perseguint la coherència i un procés complet de tot el que rodeja l’agricultura tradicional, natural i ecològica. Mel, la nostra aca, acaba d’arribar a l’Alqueria la Bota, amb la idea de fer una agricultura exempta de combustibles fóssils, amb tracció animal i humana des dels principis del benestar  animal, la dignitat, el respecte i una relació mutualista entre l’animal i l’ésser humà.

 

 

Mel és un cavall sencer de raça Burguete de 5 anys ja domat però no per a les tasques específiques de l’horta que haurà que aprendre. El seu antic propietari el tractà bé però ja no el volia,així que l’hem rescatat.

Aquesta és una raça que es cria per a carn a la zona de Navarra quasi en França. Ell ens ajudarà amb les tasques del camp com s’ha fet fins a l’arribada del tractor i la malaurada agricultura industrialitzada. La tracció animal s’ha quedat com un vestigi de l’època dels avantpassats i que es manté a l’Horta Nord per  algunes persones com ara Vicent Martí, Vicent “El rullo” de les cases, Cristobal de Roca, Rubén també de Roca, Juan Romero, Silvestre o el ferrer Enric Tamarit  veí d’Alqueria i home de fragua, gent que ens ajuda amb els dubtes que se van presentant.

El procés ha sigut ben meditat, en aquest cas no ha sigut un “pensat i fet” típic valencià. De base una gran afició als équids des de la infància, i en el darrer any un procés de formació iniciat amb dos cursos de la conselleria i finalitzat amb un curs privat en l’entorn de l’Associació Nacional de Tracció Animal (ANTA) de la qual som ja socis i col.laboradors. En total quasi un any de formació amb un denominador comú, el mestre i formador Abel Ibañez Martí a qui des d’ací volem agraïr la seua generositat obrint casa seua a una colla d’apassionats pel cavall i transmitint-nos l’eséncia de la relació cavall-persona sense violència i amb una total dignificació del treball. També agraïr a Alfred Ferris gran professional i també excel.lent mestre.

Nosaltres pensem en una cooperació mutua entre l’animal i l’ésser humà. Com diria Yayo Herrero, l’humanitat és codependent de la natura, així que anem a beneficiar-se mutuament. Li oferim un espai a l’aire lliure amb companyia de les gallines, i próximament altre équid, menjar 7/24h i a canvi ens proporciona natura en l’estat pur, la seua companyia, la seua força i com no, l’adob. La terra i les plantes també s’aprofitaran de les “deixalles” de Mel 😉

El cavall per a nosaltres té també una funció terapèutica. De totes és ben sabut que aquests animals es fan servir per a teràpies amb persones amb problemes de tota mena i no és per casualitat. Estant amb ell vas agarrant una pau interior i un equilibri que ell premia amb la seua aproximació i la seua energia calmada. És un animal que en llibertat no reconeix la relació de dominància solament la de confiança i és per això que amb paciència se pot arribar molt lluny en la relació animal-humà.

Ha sigut un somni que ara ja s’ha tornat realitat.

Clar, com tota nova convivència, s’hem de conéixer. A banda de llegir molt sobre el tema, observar. Observar com es relaciona amb l’entorn, quan té fam, a fi de comptes quin és el seu llenguatge corporal per a saber interpretar qué  necessita en cada moment: girar les orelles, la mirada….traduïr cada moviment en accions.

 

Ara som un membre més a l’Alqueria la Bota. La casa és la llar de totes les energies possibles, animals, vegetals i humanes. La familia creix. I celebrem d’aquest fet!!!

Benvingut Mel!!!!