Ruta en bici per l’Horta de Meliana i voltants

Hem començat a fer unes rutes des del Mercat de la Terra deRoca. Si és que no parem en torreta.

Les rutes acaben amb una degustació de productes del camp nostre collits i cuinats en el moment. Bàsicament el que fem és agarrar uns ous de les nostres gallines i fer unes tortilles de verdures com ara, all tendre, carlota, faves etc…

Estigué superxuli….mitjançant una línea de temps ferem parades en restes des dels romans, àrabs, alt medievo, baix medievo, edad moderna i contemporànea.

Sabeu perqué Roca es diu Roca i Cuíper Cuiper, o quines verdures ens acompañen des dels romans, quines des dels àrabs, pues tot això l’esbrinareu en la ruta….

Genial!!!

Anuncios

A TOPE AMB L’AGROECOLOGIA

Anem a tope amb l’agroecologia. Hem pogut gaudir del que és treballar la terra amb els animals. El nostre amic Vicent de Vinalesa ha vingut a preparar la terra per a començar a plantar coses per a estiu, i ha vingut amb “Rubio” una aqueta valenta valenta.

Ni un mal gest ni una mala paraula amb l’animal, ens ha encantat, diuen que és com millor se treballa la terra, amb els animals. En primer lloc no contamina gens, però a més a més ens han explicat que els camps treballats amb l’aca després tenen una gran capacitat d’estendre l’aigua per dins la terra i es reguen de meravella.

S’hem proposat fer-ho tot en el aca i a mà, com antigament es fea, de manera agroecològica. Perqué fins a l’arribada de la industria al camp als anys 60 açó era un paradís de fertilitat, desd del meu punt de vista. Es el que conten els vells, “…no teniem quasi de res, però viviem millor…més natural…”(Tio Paco).

Personalment anyore una época com aquella. Ara algú em dirà, es patia molt, es treballava a muntó. Si pot ser però ara hem canviat uns patiments per altres, càncers, problemes d’estrés, aigües contaminades etc… Diuen que als anys 40 ací mateix l’aigua dels pous era medicinal, fixat com ha canviat la cosa. Tenim que lluitar per que retornen aquells temps o almenys aprendre les coses bones e incorporar altres.

Mireu al Vicent amb el “Rubio” quina meravella….

Mencanta!!!

 

Menja’t Meliana

Aquest dissabte hem participat en la Setmana Gastronòmica de Meliana promocionant els productes de l’horta (les verdures del nostre hortet entre altres) i el Mercat de Roca en el que també hi participem.

Per primera vegada hem ocupat la plaça del poble aplicant el lema que tant ens agrada i ens recorda al 15M: fent ciutadania i per tant fent política. Política des de baix, qüotidiana i de base.

P1020681

També ha sigut una oportunitat de fer intercanvi de llavors gràcies al projecte de Llavors d’Ací. Un tresor que s’ha de protegir i declarar Ben d’Interés Humà com a mesura en la defensa de la biodiversitat i cultius de les nostres avantpassades.

 

I com no una plaça amb xiquetes i xiquets….com totes les places..però amb consciència ecològica fent una gimcana sobre la sobirania alimentària.

 

P1020688

I el descans…menjant productes de l’Horta, com no.

P1020698

 

 

 

Alqueria la Bota en bici!!

Síiiiii!!!Hem aparcat la furgo i ara el repartiment dels dijous dos vegades al mes es farà en bici. Avuí ha sigut l’estrena per Meliana (YOGAM) i València.

S’hem juntat amb un altre projecte que ens complementa: “L’Horta Pedaleja” (están a Facebook). Repartim doncs verdures amb una petjada totalment ecològica. El cicle se tanca. Km 0 de proximitat i sense emissió de carburants. A més que són molt simpàtics!

Estem molt orgulloses!!És un punt més de coherència en aquest caminar que és la vida.

IMG-20180125-WA0013

Indígenes, amor a la terra

Aquest dissabte varem assistir a l’assemblea de solidaritat amb Mèxic, concretament, donar recolzament al Consell Indígena de Govern i a la seua candidata Marichuy. Més de 20 ciutats del món des de Sydney, a Brasil passant per Montreal, Bruseles i CSO l’Horta de Benimaclet estaven conectades alhora per escoltar la “vocera” Marichuy i el seu equip que es presenten a les el.leccions de Mèxic. I no el tenen gens fàcil.

La globalització permiteix aquestos miracles, desfer fronteres, unir-se a una sola veu, la dels pobles indígenes originaris tan invisibilitzats i acallats. Són els primers que van patir l’actual aldea global fa 500 anys, un idioma dominant, una religió opressiva aliena, una cultura imposada i com no unes terres usurpades. PErò resisteixen!Eixe és el cant!Lluiten per eixe amor a la terra, a la natura, a la vida; i no parlen en clau de recursos naturals, ni títols de propietat com nosaltres.

Tot allò em fa pensar…on estàn els nostres indígenes?Qui protegeix els arbres que banyen les sèquies?On està eixa cura cap a l’Horta que ens envolta?Queden camperols i camperoles o només agricultors/es?

És també la nostra lluita. Les seues paraules, nostres també.

¿La toma de poder? No. Apenas algo más difícil. Un mundo nuevo.

(Subcomandante Marcos)