Trobada Alqueria “La Bota”. Calçotada!!!

Avuí hem fet la trobada anual de “l’Alqueria La Bota”. Ha estat genial perquè hi havia gent de totes les parts d’aquesta comunitat de producció-consum que formem.

Hi havien persones que consumeixen tots els mesos i que alhora produeixen algun tipus d’aliment com nosaltres com ara Alberto i Sabine.

Estava gent d’Horta pedaletja que s’encarreguen de distribuir la verdura en bicicleta.

També han vingut la gent de Pan de Sol, els forners.

Un dia molt agradable. Hem fet una súper calçotada fins a reventar i després una paella de verdures.

Aquest tipus d’activitats creen relacions properes entre consumidors i productors i fan que el menjar siga molt més que una relació mercantil.

Gràcies a totes per vindre.

 

Anuncios

Visita de l’escola del Crist

Hola bona nit :)

La setmana passada vingueren a visitar-nos per 3a vegada els nens i les nenes de 3r de primària del Col.legi del Crist. Xiquetes de 9 anys.

El Col.legi del Crist està a 10 min caminant des de casa nostra. És una visita que ens agrada molt i que estem pensant en tractar de desenvolupar més intensament i proposar a l’escola més activitats.

Durant la visita el que fem és un joc de reconeixement d’hortalisses. Després visitem el galliner. Després traguem la “Maleta de la vida” plena de llavors locals, i per últim collim per a fer una cistella que es duran a l’escola.

És un parell d’hores o tres molt agradable i sorprén com els xiquets i xiquetes estan assabentats de moltes coses i expressen un esperit crític interessant.

Gràcies per vindre torneu quan ho necessiteu!!!

 

Pomes de gel

No sé si haveu sentit parlar de les pomes de gel. Són unes pomes que es cultiven al Racó d’Ademús. Es diuen de “gel” perquè semblen gelades però en realitat és el sucre que tenen que s’ha cristalitzat. Són molt apreciades tenen els seus adeptes incondicionals.

És una poma molt dolça, que aguanta tot el hivern al frigorífic. Al forn queda deliciosa.

 

Ademús es terra de poma.

El nostre xicotet grup de consum fa ja tres anys que contactàrem en altre xicotet projecte de producció del Racó, per a conéixer aquest tipus de poma i tot el vagaje cultural que arrosega.

Aixina ens agrada fer les coses, de xicotet a xicotet, amb cura, amb paciència, a ritme lent com la natura. Començar una relació amb un aliment donant-li personalitat, importància, atenció, significat, cultura, conéixer els arbres les persones, i deixar que aquesta relació et travese i tal vegada……….et transforme :).

MANZANA ESPERIDA aixina es diu el projecte que porten endavant Ana i Mar, dos dones encisadores del Racó que viuen i treballen a Castielfabib.

Aquest any hem anat a visitar-les. Ens confesaren que moltes persones diuen això de “Tenemos que ir un día a visitaros”, però gairebéquasiningú ho fa.

La visita estigué molt xula, Ebs deixaren collir les pomes que s’havien quedat als arbres per no poder collir.les per les intenses plutges. Ens parlaren de les varietats locals i de les formes culturals de conrear-les. Desprès anàrem a dinar a “Los Centenares” un complexe de turisme rural compromés amb el territori i gestionat de forma cooperativa.

 

Gràcies Ana i Mar, tornarem l’any que ve.

🙂

Curs de tracció animal

Recentment he assistit a un curs de tracció animal que es va fer a l’Horta Nord prop de casa.

Recentment he assistit a un curs de tracció animal que es va fer a l’Horta Nord prop de casa.

Els profes Alfred Ferris i Abel Ibañez un luxe total. I les egües Pandora i Venus grans professionals. Molta generositat per part d’Alfred de prestar-nos les egües per a aprendre, gràcies.

Com a opinió personal diré que la tracció animal des del punt de vista del respecte i l’amor pels animals la considere com un gran exemple de col·laboració i mutualisme positiu, una mena de simbiosi on les dos parts obtenen beneficis.

En l’àmbit agrícola la versatilitat que et donen els animals, la possibilitat de tancar el cicle amb l’estiercol i la finura i el respecte amb la qual els animals trepitgen el camp és una meravella.