Comença l’estiu. Juny de xiquets/es i Iai@s

El mes de juny ha sigut un mes de visites de Iaios,Iaies i xiquets/es que comencen a terminar l’escola per a encetar les esperades vacances d’estiu.

Mauro ens ajuda a muntar les caixes dels dijous i a fer la collita de les darreres carlotes de la temporada.

Amadú per la seua banda observa i ajuda a muntar la barraca dels garrofons i la baxoqueta.

Tres generacions gaudint d’un matí hortolà.

La flor del cardo ja està per a collir, els seus estamps ens serviran després per a fer el quall vegetal del formatge.

Però l’horta no para hi ha que seguir sembrant per a donar de menjar a la gent, mentres gaudim mirant les primeres tomaques varietat “perelló”.

Però no tot en la vida és treballar, un poquet d’art de joc i aseo personal.

I així donem la benvinguda a l’estiu amb alegria, bon humor i xiquets/es, el futur de l’horta.

Anuncios

Aquetes i amics

Un altre exemple de col.laboració entre animals i essers humans…les aques. Companyes inseparables dels camperols i camperoles de l’horta. La seua ajuda suposa un abans i un desprès en el desenvolupament i la mecanització de les faenes al camp.

Encara avuí es valora l’ajuda d’aquests animals i hi ha persones que es dediquen a criar-les i domar-les per a les faenes del camp, no són molts però hi són.

Hem tingut la sort de conéixer a Vicent de Vinalesaque ha portat una aqueta per a treballar al camp del seu amic Paco, el nostre veí de camp.

 

De bon matí preparen la jugada…Vicent en primer pla i Paco.

L’aqueta és menudeta i respón perfectament a la veu de Vicent, aploma…arrima…ale anem…

Amb la taula de claus Vicent prepara el camp per a que Paco vaja sembrant a voleo una herba que ens alliberarà de la brosa i abonarà el camp durant la propera collita de carxofes.

Vicent ja jubilat però amb la fortaleça d’un home jove, porta l’aca per on vol amb suavitat i firmeça.

 

Un espectacle digne de veure 🙂

Maig a l’hort

El mes de maig ha estat ple de sorpreses. Hem donat la benvinguda a unes col.laboradores inestimables que a partir d’ara ens donaran moltes alegries. Han arribat les gallines!!!

Ens ha costat prou trobar-les perquè buscàvem una raça autóctona valenciana. La gallina que hem triat és de la comarca de Los Serranos, és la Gallina Valenciana de Xulilla. Aquest animal ha sigut la primera gallina de Raça Autóctona Valenciana en ser afegida al “Catálogo Oficial de Razas de Ganado” del Ministerio del Medio Rural y Marino, catalogant-se com de especial protecció  (BOE nº 299 de 14 de Diciembre de 2007). Una joia.

Si voleu més informació el nostre referent d’aquesta gallina és Pep Martí de La Peira, projecte meravellós que porta 30 anys en marxa i que es dedica a la millora d’aquesta raça entre altres coses. També podeu acudir a Chulival, que és una associació que es dedica a la conservació d’aquesta gallina, ells també vos podran vendre exemplars.

Hem adquirit 6 gallines i un gall, guaiteu que meravella de plomatge 🙂

Alimentació

Com volem fer les coses bé, estem alimentant a les gallines amb pinso ecològic que comprem en Piensos Nohales (Rafelbunyol). A més a més completem amb forment i cibada no ecològica però no transgénica. No hem trobat blat i cibada ecològica per a gallines encara, i la dacsa l’hem descartat perquè ens han dit en Nohales que en España tota és transgènica. Per tant i resumint pinso eco + cibada no trans+ forment no trans. També les pasturem per l’hort per a que completen la dieta amb llombrius, insectes i fulla fresca de encisams etc…

Posta

Aquesta raça de gallina no és molt ponedora segons ens han dit. La nostra experència de moment és que estan ficant desde el primer dia una mitjana de 4 ous al dia.

La gent de Chulival ens han dit que si li dones pinso convencional possen més, perquè eixe pinso ve hormonat. “Nunca te acostaràs sin saber una cosa más”, com sempre la industria busca el màxim benefici, es a dir, gallines acinades en gavies i pinso hormonat, no sembla el més saludable ¿veritat?

Bó pues nosaltres anem a contracorrent, les tenim a una gavia tancada de 15m2 per a 6 gallines i les traguem tots els dies pel matí i per la vesprada a un espai de 400m2 per on es poden moure lliurement.

Col.laboració, sinèrgia

La natura està plena d’exemples de relacions simbiótiques, de col.laboració que generen sinérgies i avantatges per a les parts que col.laboren. Desde la micorriza, passant per la bactéria Rizhobium fins als instestins dels rumiants o el nostre propi intestí ple de bactèries. O per exemple tot el procés de descomposició de la materia orgànica on intervenen multitud d’insectes, bactéries, fongs etc… per tal de deixar els nutrients disponibles per a les plantes. O les levadures per a l’elaboració dels pans tradicionals o els líquens una associació entre un alga i un fong capaç de resistir temperatures de 200 graus per davall de 0 sense morir.

Molt bé pues nosaltres hem plantejat la relació amb les nostres gallines d’aquesta manera, una relació simbiótica, de col.laboració. Nosaltres els donem cobijo, menjar i atencions, i elles ens donen ous, però no solament, ens donen molt més, un estiércol d’alt contingut en nitrogen “La gallinaza” que ens servirà per a fer compost i humus. Amés a més mantindràn a ratlla els insectes de l’hort amb el pasturament diari.

Ací veiem com mentres llevem la brosa elles van picotejant les llavors que acauen de la brosa. D’aquesta manera ajuden a controlar-la.

Xé que bó

 

Carabasseta

Nom científic: Cucurbita pepo.

Nom vulgar: Carabasseta.

Originari: Mesoamérica.

Propietats: Ideal per a aprimar-se. Conté molts minerals i oligoelements. Té fósforo, potasio, magnesio i calci.

Com es menja: Cru en amanida, també al vapor.

Remolatxa

Nom científic: Beta vulgaris

Nom vulgar: Remolatxa

Originari: Sud d’Europa.

Propietats:Potent anticancerigen. Rica en ferro. Estimula el cervell i elimina toxines

Com es menja: Cru en amanida, també en cremes calentes o fredes.