¡Cacau del Collaret! Una perla recuperada de l’Horta.

El passat mes de novembre collírem el cacau del collaret que plantàrem al mes de maig. Va ser un moment emotiu per la història d’aquesta varietat que durant els anys 60 ocupà més de 700 hectàrees al País Valencià.

Amb tot el lio de l’horta teniem les fotos olvidades i com que aquestes pluges no ens deixen entrar al camp regirant calaixos me les he trobat.

El cacau del Collaret va arribar  a la península a finals del segle XVIII provinent de mèxic. Si vos interessa podeu llegir aquest document on s’explica el seu origen i la forma en que es conrea a l’Horta.

El cacau del collaret té un sabor especial molt aromàtic i un alt contingut en oli, fins a un 20% més.

Aquest any repetirem la plantació. Podeu provar a plantar-ho a casa. Si voleu llavor compreu cacau del collaret i eixe val per a plantar.

p1000083 p1000084 p1000085 p1000086 p1000087

Anuncios

Jornada de portes obertes!!!

Els somnis es cumpleixen!!El projecte d’Alqueria la Bota ha rebut la visita inestimable de la comunitat de consum “Verdurita Güena”. Així hem pogut assolir uns dels nostres principis: cultivar la relació entre consumidora i productora. Aquesta vegada, literalment. Les distàncies es trenquen darrere d’un nom i unes comandes quinzenals, ara un rostre apareix, un somriure i un diàleg s’estableix entre nosaltres. Quina alegria! També ha afavorit el contacte entre elles, les consumidores que tenen més en comú dels que es poden imaginar…Es tracta, doncs de posar en pràctica un nou model hol.lístic basat en la confiança mutua que es genera, deixant de costat l’administració i segells normatius restringents.

Hem passejat per cavallons de l’Horta, per les incipients tomaqueres de Vicent, els carxofars..entenent d’on vé el que mengem. La terra que anida la llavor i les mans que la cuiden. Al cap i a la fi, tornar a l’origen abans de que les verduretes arriben al plat. Fer el viatge invers, el de tornada a la natura.

Per descomptat, hem fet un dinarot de germanor: una calçotada!!!!!El vent no ha pogut llevar-nos les ganes de tastar in situ els calçots. Enguany primets però boníssims!

Per a tancar la jornada, entre totes, hem plantat a l’hort una llimera. Ha sigut un acte totalment col.laboratiu, fent el forat amb l’aixada (tal volta, pot ser que per algunes era la primera vegada gastar una ferramenta d’aquestes!), enfonçar-la i regar l’arbret. Un acte simbòlic que prompte donarà fruïts…que tornarà a fer un altre viatge..aquesta vegada als plats.

Moltes gràcies a tots i a totes per vindre. Ha sigut un plaer compartir en vosaltres i fer possible el nostre somni acomplit!!!

Les que no heu pogut vindre, vos esperem a la propera!!