La xufa en flama!!

Pareix una novel.la valenciana picantona d’antany però no, la realitat és la que és. La tardor és cíclica i la xufa també*. Ara toca paisatges encesos per la nit, de matí, de vesprada. Núbols carregats de fum de palla que enganyen als nostàlgics de la plutja. Això sí que pareix que haja desaparegut.

En canvi, la xufa perdura, no sabem quant de temps, supose que fins que el mercat decidisca el final de la seua rentabilitat monetària, ahí sí, sense cap nostalgia. Per tant, aprofitem d’aquestos retalls del passat que sempre tornen pel moment. Si fèrem un calendari, el mes de novembre seria el d’eixe fruït sec que m’ensisa cru i per descomptat en forma líquida tan dolçament fresca en estiu.

 

Quina sort la nostra de viure aquestos mesos (el proper conreu és encara una incògnita) a voreta d’un xufar. L’hem vist creixer, fer-se brossa, secar-se i ara cremar-se com una mena d’ofrena purificadora al que vindrà després. La terra acull les cendres, es torna negra i encara dona refugi a la xufeta amagada baix les flames apagades.

Som testimoni de tot el procés i ací em volgut amb aquestes imatges donar-li el seu homenatge de tots els dies que hem acompanyat a qui ha estat “cuidant-la” fins l’arreplegà i viatge fora de les nostres sèquies.

*Recorde el post del novembre 2016: Paisatges de Tardor a l’Horta i el del març 2017: Temps de xufa.

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s