Pomes de gel

No sé si haveu sentit parlar de les pomes de gel. Són unes pomes que es cultiven al Racó d’Ademús. Es diuen de “gel” perquè semblen gelades però en realitat és el sucre que tenen que s’ha cristalitzat. Són molt apreciades tenen els seus adeptes incondicionals.

És una poma molt dolça, que aguanta tot el hivern al frigorífic. Al forn queda deliciosa.

 

Ademús es terra de poma.

El nostre xicotet grup de consum fa ja tres anys que contactàrem en altre xicotet projecte de producció del Racó, per a conéixer aquest tipus de poma i tot el vagaje cultural que arrosega.

Aixina ens agrada fer les coses, de xicotet a xicotet, amb cura, amb paciència, a ritme lent com la natura. Començar una relació amb un aliment donant-li personalitat, importància, atenció, significat, cultura, conéixer els arbres les persones, i deixar que aquesta relació et travese i tal vegada……….et transforme :).

MANZANA ESPERIDA aixina es diu el projecte que porten endavant Ana i Mar, dos dones encisadores del Racó que viuen i treballen a Castielfabib.

Aquest any hem anat a visitar-les. Ens confesaren que moltes persones diuen això de “Tenemos que ir un día a visitaros”, però gairebéquasiningú ho fa.

La visita estigué molt xula, Ebs deixaren collir les pomes que s’havien quedat als arbres per no poder collir.les per les intenses plutges. Ens parlaren de les varietats locals i de les formes culturals de conrear-les. Desprès anàrem a dinar a “Los Centenares” un complexe de turisme rural compromés amb el territori i gestionat de forma cooperativa.

 

Gràcies Ana i Mar, tornarem l’any que ve.

🙂

Anuncios

Llavors lliures!!!

Guindilla republicana

Varietat tradicional, llavor tradicional, llavor local o autòctona. Tot són noms per a definir una llavor que essencialment és una llavor lliure, una llavor que s’escapa de les garres de la indústria, una llavor feta per camperoles i camperols.

En aquesta lluita per la Sobirania alimentària el tema de les llavors és una qüestió fonamental. Com a punt de partida si conservem la nostra sobirania sobre les llavors podrem tirar endavant amb la sobirania sobre els nostres aliments, és una tasca que solament es pot fer conreant i multiplicant les nostres pròpies llavors que donem e intercanviem amb altres companyes camperoles.

La llavor lliure és una llavor que no te amo, que pertany a la comunitat camperola. A banda de ser lliure conserva unes característiques molt interessants.

Avantatges de la llavor lliure

És una llavor que conserva una gran potència genètica que li permet estar millor adaptada. Diguem-ne que conserva la capacitat d’adaptació. A partir d’una llavor lliure puc crear més varietats lliures adaptades a altres condicions ambientals. Les varietats convencionals estan minvades d’aquestes capacitats, tenen escasa capacitat d’adaptació i en molts casos són estèrils.

Actualment els aliments han perdut nutrients i una de les raons és haver abandonat la utilització de llavors lliures, millor adaptades als ecosistemes que són capaces de traure de la terra major quantitat de nutrients i sintetitzar-los.

Com es crea una llavor lliure

A partir d’una varietat silvestre obtindríem una llavor amb plenes capacitats d’adaptació, una varietat diversa genèticament. Tinga’m en conter que si estem parlant d’ecosistemes a més diversitat major equilibri, major potència. Aleshores amb aquesta llavor ja podem treballar, és una llavor oberta , podem treballar sobre ella per a adaptar-la al nostre territori i anar seleccionant característiques que ens interessen, com ara sabor, textura, olor, mida color, capacitat de conservació, etc.

Quan es produeix una fixació genètica de les característiques que hem seleccionat aleshores hem creat una varietat. Aquest procés és llarg, d’uns 30 anys.

Actualment la indústria ha fet que es perga el 50% de la diversitat cultivada perquè les característiques que es seleccionen han de veure amb criteris de rendibilitat econòmica. Per això les tomaques industrials no saben a res.

Les tomaques de varietats locals estan plenes de matisos organolèptics i ens ofereixen una diversitat plena de sensacions diferents.

Apostem per les llavors lliures

Un exemple clar són les tomaques. Solanum Lycopersicum és l’avantpassat de totes les varietats de tomaca cultivada actuals. No és increïble?

Tomaca quarentena, liguria, Xerri allargat i rosada de Castelló

Mireu, aquestes són algunes de les tomaques que hem cultivat enguany amb llavors cedides per l’associació “Llavors d’ací” (gràcies). D’eixe avantpassat comú s’han creat tota aquesta diversitat, gràcies a la potència genètica que conserva, i moltes més varietats es podrien crear. Açò amb les llavors amb copyrigth no passa.

Rave roig, fava de Bétera, safanòria morada, bleda d’Eslida, encisam mantegosa, nap de Crevillent, pésol de trencar, són algunes de les varietats que conrearem aquest hivern a l’Alqueria.

Salut i varietat

🙂