Juliol d’homenatge a la la séquia mare

Aquest mes de juliol hem fet una aventureta, s’ens va ocórrer anar caminant des de casa a Puçol per la séquia mare (séquia de Montcada). Després al dia següent pujàrem al Monte Picaio.

D’aquesta manera voliem conéixer en primera persona dos elements que vertebren el paisatge i que veiem tots els dies des de casa, el recorregut de l’aigua que rega l’horta nord i la muntanya.

La muntanya avui per avui aporta la biodiversitat d’espécies forestals i fauna a un territori que exceptuant les experiències ecológiques i agroecológiques està ocupat per la agroindustria contaminadora i depredadora.

I la séquia és história viva de l’horta, el seu recorregut et trasllada a l’epoca medieval i et dona una idea de la gran aportació que durant 800 anys més de 30 generacions de llauradores i llauradors s’encarregaven de conservar i millorar, deixant-nos una riquesa inmensa que en els ultims 60 anys alguns s’estan encarregant d’anar arruinant.

Som de la idea de que com animals humans tenim que fundir-nos amb la terra per a arribar a conéixer-la i poder estar en sintonia i respecte amb ella, poder comprendre-la i resignificar-la a la nostra manera juntant tradició i modernitat.

No solament volem que ens conten históries de la séquia, volem adquirir un coneixement expreriencial.

Conexió de la Séquia de Montcada amb el braç del Molí d’Albalat del sorells.

La séquia de Montcada enfonsa els seus origens en la València musulmana. L’any exacte de construcció de la séquia continua siguent un misteri donat que no hi ha documents d’aquesta época.

 

Pepo en la séquia inspeccionant el terreny.

Actualment es parla de que la séquia pogué construir-se cap al l’any 1010 dc en l’época on es configurà el regne de la Taifa de Balansiya. Se sap que no era una séquia com les altres perquè es denominava séquia “Reial” i era retinguda per el monarca. També es conegut que ja en época musulmana arribava fins a Puçol. Per aixó en principi el nom no era el de “Séquia de Montcada” sino el de “Séquia Reial que va a Puçol”.

 

Braç del Molí d’Albalat. Al fons el Molí.

Així pues Jaume I s’asignà la séquia Reial musulmana el 1238 com a part de la conquesta al rei musulmà, i fou séquia reial fins al 1268 quan la va cedir als llauradors i llauradores valencians, possiblement en aquest moment adquireix el nom de “Séquia reial de Montcada” i a partir d’eixe moment la gestió tingué com a protagonistes als llauradors, gestió que encara dura en l’actualitat siguen el tribunal de les aigües la institució jurídica més antiga d’Europa.

 

 

Encara que la creació del primer sistema hidráulic de lo que es coneix com l’Horta de València fou obra de la València musulmana, cal reconéixer, segons els historiadors, que la València cristiana aportà una millora i donà un impuls i una conexió definitiva al sistema de canals, braços, llengües i camins de l’Horta per a vertebrar un sistema productiu que ha arribat fins a l’actualitat, i que si l’agroindustria no ho destroça podria durar 1000 anys més.

 

A més a més el sistema hidráulic de l’Horta aporta una novetat sociopolítica a l’época cristiana i musulmana que crida l’atenció, és l’us comunal del recurs hídric. En época musulmana era un sistema gestionat per els clans familiars de llauradores i llauradors en régim de tributació al regne, i de la mateixa manera els llauradors cristians a partir de la cesió de la gestió del regadiu per part de Jaume I en l’any 1268, configuraren un ús comunal amb repartiment i sistemes de resolució de conflictes en forma de tribunals propis (tribunal de les aigües).

I aquesta fou l’aventureta d’aquest mes de juliol quen ens ha permés tindre una visió clara del regadiu a l’horta nord.

🙂

 

Anuncios