Declaració de principis

Declaració de principis

Hem creat un xicotet col.lectiu de persones que volem recolçar una manera de produïr aliments respectuosa amb el medi ambient, les persones i els animals. Un model de proximitat, agroecològic i de venda directa.

En aquesta comunitat som sis projectes de producció d’aliments i 29 famílies aprox. que consumim.

Els projectes de producció són:

Alqueria La Bota: Hortalisses , fruita, aromàtiques i medicinals. Muntatge de les caixetes i repartiment. Cuíper Foios.

Hortsostenible: Hortalisses i fruita. Nàquera

Ximo Roig (Ekoroca): Hortalisses i fruita. Roca Meliana.

Pan de Sol: Pà artesà. Massamagrell.

La Caterva: Ametlles, Mermelades, Oli. Chelva.

Alberto: Oli d’oliva de la vall d’Aiora.

Horta pedaletja: Repartiment en bici.

Els sis projectes de producció es poden visitar, fem 2 visites a l’any.

Les unitats familiars que conformem la comunitat es concentren en dos zones: El barri de Patraix de València i els pobles del nord (Foios, Meliana, Albalat, Benimaclet etc..), més enllà d’aquestes zones no anem a arribar, però podem ficar-vos en contacte amb altres projectes similars.

El nostre desig és alimentar-nos i alhora  lluitar en el nostre territori per un sistema alimentari respectuós amb les persones i la natura.

La idea és que de tots els aliments que consumim  conegam a les llauradores i llauradors que les produeixen i hàgem fet una visita prèvia per a mirar als ulls a les persones i conéixer de prop els camps i l’entorn natural on el que mengem es desenvolupa.

La selecció dels projectes de producció l’hem fet nosaltres, Alqueria La Bota, atenent a uns principis fonamentals.

Els principis bàsics  són:

1.- Proximitat.

2.- Producte de temporada.

3.- Venda directa. Fora intermediaris.

4.- Agricultura SENSE químics.

Justificació dels principis

1. Proximitat. ¿Per què?

El consum de proximitat genera cohesió social, economía local, minimitza la pejada ecològica, crea cultura. A més a més promociona altres espais locals com ara mercats i compra directa en les Alqueries.

El canal curt de distribució és esencial per a reduïr la contaminació i la pejada ecològica. Arreu del món els aliments recòrren molts km abans d’arribar al plat, això és ecològicament insostenible.

Per tant volem acurtar el trajecte dels nostres productes a un radi de 10km. I pensem que tant la consumidora com la productora tenen que col.laborar en aquesta qüestió. Per això pot ser que et tingues que desplaçar fins al punt de recollida més proper, o que tingues que baixar al pati a arreplegar la comanda.

No volem crèixer sino multiplicar-nos, és a dir, més enllà dels 10Km cal buscar un altra productora al teu voltant.

 

2.-Producte de temporada.

El producte de temporada fa que el camp tinga més biodiversitat cultivada i d’espècies silvestres, més equilibri, promociona la fauna útil i el control biológic de les plagues i enfermetats. També el producte de temporada presenta l’óptim punt de nutrients en la planta donat que a les càmeres frigorífiques no es poden sintetitzar certs minerals i vitamines.

Per això pot ser que en certs moments falte algun producte del que havies demanat en la comanda, perquè anem al ritme del camp, al ritme de la natura i no al revés.

3.-Venda directa.

El major problema del sistema alimentari actual són els intermediaris. Perquè? básicament perquè desde fa unes décades l’alimentació ha esdevingut un mercat especulatiu i per tant és una oportunitat de crear monopolis i això és el que els grans grups econòmics persegueixen des de distintes perspectives.

La venda directa crea una relació estreta entre productores i consumidores i és una ferramenta perfecta per a lluitar front als monopolis.

Volem crear una relació directa entre productora, consumidora i la terra i deixar que aquesta relació ens travesse i ens transforme. Per això demanem l’assistència al menys una vegada a una de les dos visites anuals que fem als camps, que són a la tardor i a la primavera.

Amés a més considerem que és un luxe poder mirar als ulls a les persones que conreen els aliments que desprès quelcom es menja.

Tot i això el repartiment de les caixes porta una logística que genera unes despeses que cal assumir entre totes.

Aquesta despesa es cobreix fent, en la mesura del possible, una comanda de 10€ i que eixa comanda continga verdura i/o fruita. És a dir, una persona que demane 10€ i la seua comanda continga verdura i fruita està contribuint a pagar les despeses que genera la seua logística. I una persona que solament demane 1 pa fiquem per, cas no està col·laborant i està carregant als altres amb les despeses de la seua comanda. Per això recomanem que és preferible no demanar a demanar poquet, si vas a demanar poquet és millor esperar-se a acumular la necessitat de demanar una comanda més grossa.

4.-Agricultura sense químics

L’agricultura tradicional fou fins als anys 1960 al nostre territori una agricultura sense químics, encetada per l’horta musulmana i enfortida i continuada a partir de Jaume I al llarg d’un periode total de quasi mil anys.

A partir dels anys 1950 i a Espanya als 1960 entra amb força una agricultura basada en l’us de la química sintética tant en la fertilització com en els pesticides. D’aquesta agricultura nova se sabia ben poc.

Si bé és cert que aquesta nova agricultura química va multiplicar per 2 la producció en quant a la quantitat, bé és cert també que la va dividir per 4 en quant a la qualitat, es a dir a la quantitat de nutrients. A més a més ha supossat un abans i un desprès en quant a la contaminació per terra, aigua i aire.

Abans no eren públiques les conseqüències que portarien aquestes substàncies químiques, no hi havia estudis científics o no eren vox populi. Les empreses químiques les comercialitzaren amb el beneplàcid dels estats, i les grans distribuïdores les ficaren en les prestageries dels supermercats. Els productors començaren a utilitzar-les i els consumidors a consumir-les pensant que si l’estat permetia aquelles coses era per que no hi havia problema.

Han passat 50 anys i ara no hi ha dubte, ha sigut un greu error, aqüifers contaminats de nitrats, contaminació de la cadena tròfica, empobriment de la fertilitat dels sols, pèrdua de biodiversitat agrícola i silvestre… i en definitiva una alimentació amb dèficit de nutrients (mirar el vídeo de Lola Raigón aquí)…un desastre.

Però malgrat tot pensem que encara som a temps, moltes aigües no són aptes per a consum humà però encara ho són per a l’agricultura, el sol encara resisteix…això si, 50 anys més aixina i ho perderem tot.

Tots i totes tenim una responsabilitat ética amb les generacions vinents, els productors i productores de no continuar utilitzant aquests productes i les consumidores de no consumir-los i exigir una transparència en els procesos de conreu i elaboració alimentària. D’aquesta manera farem el que havien fet abans que nosaltres moltes generacions de llauradors i llauradores durant més de 1000 anys,  i és deixar als que venen darrere una terra neta per a alimentar-se d’ella amb salut, respecte amb l’entorn i dignitat.

Per això nosaltres reivindiquem una agricultura “tradicional” sense químics.

 

Si estàs d’acord amb aquests principis podem començar una bonica relació.

Benvinguda!

 

Anuncios