Llavors lliures!!!

Guindilla republicana

Varietat tradicional, llavor tradicional, llavor local o autòctona. Tot són noms per a definir una llavor que essencialment és una llavor lliure, una llavor que s’escapa de les garres de la indústria, una llavor feta per camperoles i camperols.

En aquesta lluita per la Sobirania alimentària el tema de les llavors és una qüestió fonamental. Com a punt de partida si conservem la nostra sobirania sobre les llavors podrem tirar endavant amb la sobirania sobre els nostres aliments, és una tasca que solament es pot fer conreant i multiplicant les nostres pròpies llavors que donem e intercanviem amb altres companyes camperoles.

La llavor lliure és una llavor que no te amo, que pertany a la comunitat camperola. A banda de ser lliure conserva unes característiques molt interessants.

Avantatges de la llavor lliure

És una llavor que conserva una gran potència genètica que li permet estar millor adaptada. Diguem-ne que conserva la capacitat d’adaptació. A partir d’una llavor lliure puc crear més varietats lliures adaptades a altres condicions ambientals. Les varietats convencionals estan minvades d’aquestes capacitats, tenen escasa capacitat d’adaptació i en molts casos són estèrils.

Actualment els aliments han perdut nutrients i una de les raons és haver abandonat la utilització de llavors lliures, millor adaptades als ecosistemes que són capaces de traure de la terra major quantitat de nutrients i sintetitzar-los.

Com es crea una llavor lliure

A partir d’una varietat silvestre obtindríem una llavor amb plenes capacitats d’adaptació, una varietat diversa genèticament. Tinga’m en conter que si estem parlant d’ecosistemes a més diversitat major equilibri, major potència. Aleshores amb aquesta llavor ja podem treballar, és una llavor oberta , podem treballar sobre ella per a adaptar-la al nostre territori i anar seleccionant característiques que ens interessen, com ara sabor, textura, olor, mida color, capacitat de conservació, etc.

Quan es produeix una fixació genètica de les característiques que hem seleccionat aleshores hem creat una varietat. Aquest procés és llarg, d’uns 30 anys.

Actualment la indústria ha fet que es perga el 50% de la diversitat cultivada perquè les característiques que es seleccionen han de veure amb criteris de rendibilitat econòmica. Per això les tomaques industrials no saben a res.

Les tomaques de varietats locals estan plenes de matisos organolèptics i ens ofereixen una diversitat plena de sensacions diferents.

Apostem per les llavors lliures

Un exemple clar són les tomaques. Solanum Lycopersicum és l’avantpassat de totes les varietats de tomaca cultivada actuals. No és increïble?

Tomaca quarentena, liguria, Xerri allargat i rosada de Castelló

Mireu, aquestes són algunes de les tomaques que hem cultivat enguany amb llavors cedides per l’associació “Llavors d’ací” (gràcies). D’eixe avantpassat comú s’han creat tota aquesta diversitat, gràcies a la potència genètica que conserva, i moltes més varietats es podrien crear. Açò amb les llavors amb copyrigth no passa.

Rave roig, fava de Bétera, safanòria morada, bleda d’Eslida, encisam mantegosa, nap de Crevillent, pésol de trencar, són algunes de les varietats que conrearem aquest hivern a l’Alqueria.

Salut i varietat

🙂

 

Anuncios

L’escaldà al riurau

Quines paraules!Pareix la lletra d’una cançó tradicional valenciana…quasi, quasi. Tradició és i valenciana també, i les dos paraules están a punt d’extinsió si no és que s’ha declarat l’escaldà del riurau de Mas de Fondo a Massarrojos BIC, Ben d’Interés Cultural. Ja és un ben patrimonial que s’ha de protegir.

L’escaldà no és més que el procés de la transformació del raïm en pansa. El fogater encés el forn i vetlla que no s’apague el foc perque damunt un calder conté aigüa bollint amb herba falcó (hierva olivarda) i sosa cáustica grapats. Amb aquest procés familiar on els homens submergeixen una cistella de raïm  (l’escalden) i les dones l’estesen sobre una taula de canya, el raïm es clevilla i així possibilita que el sol el seque millor…i dona lloc a la pansa.

 

Convivències harmòniques

A l’horta podem dir que existeix diferents tipus de convivència, destarem varies:

Mentres que romanen les verduretes de final de l’estiu com els pebrots, alberginies etc. arriben les de la tardor com els calçots, bròcolis etc. A unes ja li eixen brots i altres acaben d’aterrir al cavalló. Diverses estacions, diversos tamanys, colors..Al cap i a la fi: biodiversitat i convivència harmònica.

Pebrots de la República….

Brots de calçot i incipients bròcolis

També hi ha una relació d’enteniment entre eixes verduretes i nosaltres. Es necessitem mutuament. Per això les tractem amb molt de respecte..i a la terra que els nutreix, més.

I per a completar el cercle de la interdependència, l’invisible suma convivència. P1030611L’influx de la lluna afavoreix eixa harmonia de la natura. (3 d’octubre: ideal amb estreletes blaves!)

Hem de reconeixer que al mateix temps hi ha altres convivències no tan holístiques ni integrals… Un altra realitat poderosa a l’horta que malauradament també coexisteix amb tot nosaltres. L’agricultura industrial, agressiva i invasora.

P1030607

Agricultura tradicional al s.XXI

Aquest dissabte hem remogut la terra per a preparar el campet de l’Alqueria per a la tardor. En realitat ha sigut l’aca Lucera i Juan que l’han treballat amb esforç i sudor.

Eixa és l’agricultura tradicional. No s’hem d’enganyar confonent terminologies. P1030574L’agricultura tradicional no és la convencional o industrial, eixa només porta 60 anys en actiu i la seua acció ja provoca conseqüències immediates per als aqüífers, l’esgotament de la terra, els pesticides etc.

L’agricultura tradicional és la que s’ha fet sempre des del Neolític i s’ha anant perfeccionant amb l’ajuda sempre de la força animal, en aquest cas del cavall. Per això nosaltres apostem per aquest tipus de tècnica per a ser més coherent i respectuoses amb l’entorn. El treball de l’aca no compacta la terra, la deixa solteta i manté la capa orgánica que s’ha acumulat al llarg del temps molt fèrtil.

Ens fa pensar sobre el concepte de progrés. No podem negar que el tractor treballa més ràpid, l’esforç és mínim..inclús hi ha alguns en aire acondicionat..clar!Però s’oblidem dels beneficis de la terra, de la satisfacció de Juan quan parla de la seua aca, de la pervivència del  bagatge cultural de les ferramentes i tècniques dels nostres avantpassats, de la comunicació directa amb la natura mitjançant Lucera…Cultura del camp, Agri-Cultura.

I com no, l’aca també produeix adob que de nou retorna a la terra i la fertilitza..això un tractor només perd benzina!P1030593

Tornada al nostre “cole”

Perquè el camp és escola, ensenya molt i a moltes, com nosaltres que gaudim de treballar i respirar la terra. I també a les families consumidores que confien en el nostre projecte, un projecte de vida fent comunitat.

I a setembre toca tornar a la marxeta que no és un altra que preparar caixetes plenes de sobirania alimentària tal com les verduretes de temporada i novetats…. tal com la suma enguany d’altres projectes xicotets, de proximitat i ecològics. Els pilars de l’Alqueria la Bota.

Apostem per afegir somnis d’altres perquè es puguen assolir. Per això enguany ens acostem a la Serrania de Xelva amb l’Associació La Caterva que ens ofereix oli, ametlles i melmelades de collita pròpia. Tot un luxe per enriquir les nostres caixetes.

Per descomptat continuem amb la inestimable col.laboració d’Hort Sostenible i la distribució de l’Horta Pedaletja en bici.

Així comencem amb energia renovada i moltes ganes de difondre l’agroecologia!!!!

P1030563